COMIAT

M'he volgut reservar per a mi -i ja em perdonareu l'atreviment- la darrera entrada al blog d'aquest Casal del 2022, la del comiat, agafant el testimoni de la Noemí que tant bé us ha estat explicant el que hem fet al llarg d'aquestes setmanes.

L'atzar i les circumstàncies em van portar, com també ha passat enguany, a dirigir el del 2020. Llavors tot just acabàvem de sortir d'un confinament i tot eren pors, incerteses i restriccions que van fer que fos un Casal un xic estrany. Bé, un xic no, molt estrany, no ens enganyem. Però la il·lusió i les ganes que van posar tant l'equip de monitores com els infants van fer que a estones ens poguéssim oblidar de tot el que passava fora de l'escola.

El 2022 ha estat l'any de la tornada a la normalitat i el Casal d'estiu de Maristes no ha estat una excepció. Però en el nostre cas no ha estat aquella "nova normalitat" de la que parlen els polítics i que nosaltres, a hores d'ara, encara no hem acabat d'entendre ben bé en què consisteix. Després de dos anys hem tingut un Casal com els d'abans de la pandèmia, un com els de sempre. Per fi hem pogut tornar a fer els tallers de cuina i les sortides lúdiques i culturals dels divendres fora de l'escola; a fer activitats com la guerra d'aigua i a dinar tots junts, perquè és com és més divertit, sense estar separats en grups bombolla; a anar a fer multiesports al pavelló sense patir per si les pilotes i altres estris estaven desinfectats; etc.

La Noemí, en el seu missatge, us ha agraït la vostra confiança en nosaltres. M'hi afegeixo, com no pot ser d'una altra manera: moltíssimes GRÀCIES! Perquè un Casal sense nenes i nens no tindria raó de ser. Però també vull fer extensiu aquest agraïment a l'equip de monitores i monitors que ens han acompanyat aquestes cinc setmanes. Perquè és just fer un reconeixement públic al seu compromís i a la seva tasca, no sempre fàcil, no sempre visible.

GRÀCIES Marisa, Noemí, Mireia A., Jesús, Carla, Iolanda, Mireia P., Albert i Ruth. Que els infants tinguessin sempre un somriure a la cara (i al cor, com diu el lema de les escoles Maristes del proper curs) i ganes de tornar a l'endemà és fruit del vostre esforç. I en podeu estar ben orgulloses i orgullosos. Si aquest ha estat l'any amb més canalla apuntada al casal d'estiu de Maristes en cada una de les setmanes no ha estat per casualitat, molt hi heu tingut a veure vosaltres. Sou la millor tripulació que un pirata -ja amb la barba més blanca que negra- hauria pogut tenir.

I GRÀCIES , també, a l'equip de cuina de l'escola, al Sergi i l'Olvido, dels que no sempre ens en recordem i que ens han estat cuidant aquestes setmanes. Sense ells no tan sols no hauríem dinat cada dia, tampoc hauria estat possible embrutar-nos les mans, -com tant ens agrada- fent pa i pizza ni menjar aquell pastís de poma boníssim que vam esmorzar ahir.

Molt bones vacances a totes i tots, gaudiu molt dels vostres fills, que són un tresor.

I si Déu vol i la Bona Mare i Sant Marcel·lí hi donen un cop de mà ens retrobem tots plegats al proper mes de setembre. I qui sap si al Casal del 2023.

A.